Aquesta setmana, l’Organització de l’alimentació i l’agricultura de l’ONU (FAO), en col·laboració amb Who, va publicar el seu primer informe global sobre els aspectes de seguretat alimentària dels productes basats en cèl·lules.
L’informe té com a objectiu proporcionar una base científica sòlida per començar a establir marcs reguladors i sistemes efectius per assegurar la seguretat de les proteïnes alternatives.
Corinna Hawkes, directora de la FAO's Food Systems and Food Safety Division, va dir: "La FAO, juntament amb qui, dóna suport als seus membres proporcionant consells científics que poden ser útils per a que les autoritats competents en seguretat alimentària utilitzin com a base per gestionar diversos problemes de seguretat alimentària".
En un comunicat, la FAO va dir: "Els aliments basats en cèl·lules no són aliments futuristes.
L’informe afirma que aquestes innovacions del sistema alimentari impulsant responen a “reptes alimentaris enormes” relacionats amb la població mundial que arriba als 9.800 milions el 2050.
Com que alguns productes alimentaris basats en cèl·lules ja estan en diverses etapes de desenvolupament, l’informe diu que és “crític avaluar objectivament els beneficis que poden aportar, així com els riscos associats a ells, incloses les preocupacions de seguretat alimentària i de qualitat”.
L’informe, titulat Aspectes de la seguretat alimentària dels aliments basats en cèl·lules, inclou una síntesi de literatura de temes de terminologia rellevants, principis dels processos de producció d’aliments basats en cèl·lules, el paisatge global dels marcs reguladors i els estudis de cas d’Israel, Qatar i Singapur “per destacar diferents àmbits, estructures i contextos que envolten els seus marcs reguladors per a aliments basats en cèl·lules”.
La publicació inclou els resultats d’una consulta d’experts dirigida per la FAO que es va celebrar a Singapur el novembre de l’any passat, on es va realitzar una identificació integral de perillositat alimentària: la identificació del perill és el primer pas del procés formal d’avaluació del risc.
La identificació del perill va abastar quatre etapes del procés de producció d'aliments basat en cèl·lules: abastament de cèl·lules, creixement i producció cel·lulars, recol·lecció cel·lular i processament d'aliments. Els experts van acordar que, mentre que molts riscos ja són coneguts i existeixen igualment en els aliments produïts convencionalment, és possible que el focus es posi en els materials específics, els inputs, els ingredients, inclosos els al·lèrgens potencials, i els equips més únics per a la producció d’aliments basats en cèl·lules.
Tot i que la FAO es refereix a "aliments basats en cèl·lules", l'informe reconeix que "cultivat" i "cultiu" també són termes que s'utilitzen habitualment dins de la indústria. La FAO insta els òrgans reguladors nacionals a establir un llenguatge clar i coherent per mitigar la comunicació errònia, que és crucial per a l’etiquetatge.
L’informe suggereix que un enfocament cas per cas per a les avaluacions de la seguretat alimentària dels productes alimentaris basats en cèl·lules és adequat, tot i que es poden fer generalitzacions sobre el procés de producció, cada producte podria utilitzar diferents fonts cel·lulars, bastides o microcadregers, composicions de mitjans de cultiu, condicions de cultiu i dissenys de reactor.
També afirma que a la majoria dels països, els aliments basats en cèl·lules es poden avaluar dins dels nous marcs alimentaris existents, citant les modificacions de Singapur a les seves noves regulacions alimentàries per incloure els aliments basats en cèl·lules i l’acord formal dels Estats Units sobre l’etiquetatge i la seguretat dels aliments elaborats amb cèl·lules cultivades de bestiar i aviram, com a exemples. Afegeix que l’USDA ha declarat la seva intenció de elaborar regulacions sobre l’etiquetatge de productes de carn i aviram derivats de cèl·lules animals.
Segons la FAO, "Actualment hi ha una quantitat limitada d'informació i dades sobre els aspectes de seguretat alimentària dels aliments basats en cèl·lules per donar suport als reguladors a la presa de decisions informades".
L’informe assenyala que més generació de dades i compartició a nivell global són essencials per crear una atmosfera d’obertura i confiança, per permetre el compromís positiu de totes les parts interessades. També diu que els esforços de col·laboració internacionals beneficiarien diverses autoritats competents en seguretat alimentària, en particular les de països de renda baixa i mitjana, per emprar un enfocament basat en evidències per preparar les accions reguladores necessàries.
S’acaba afirmant que, a més de la seguretat alimentària, altres àrees temàtiques com la terminologia, els marcs reguladors, els aspectes nutricionals, la percepció del consumidor i l’acceptació (inclòs el gust i l’accessibilitat) són igual d’importants i, possiblement, encara més importants en termes d’introduir aquesta tecnologia al mercat.
Per a la consulta d’experts celebrada a Singapur de l’1 al 4 de novembre de l’any passat, la FAO va emetre una trucada global oberta per a experts de l’1 d’abril al 15 de juny de 2022, per tal de formar un grup d’experts amb camps multidisciplinaris d’experiència i experiència.
Un total de 138 experts aplicats i un panell de selecció independent van revisar i classificar les aplicacions basades en criteris preestablerts: 33 sol·licitants van ser preseleccionats. Entre ells, 26 van completar i van signar un formulari de "empresa de confidencialitat i declaració d'interès" i, després de l'avaluació de tots els interessos divulgats, els candidats sense conflicte d'interès percebuts van ser indicats com a experts, mentre que els candidats amb antecedents rellevants sobre aquest tema i que es podrien percebre com un conflicte potencial d'interès es van enumerar com a persones de recursos.
Els experts del grup tècnic són:
Lanil Kumar Anal, professor, Institut Asiàtic de Tecnologia, Tailàndia
Lwilliam Chen, professor dotat i director de Ciències i Tecnologia dels aliments, Nanyang Technological University, Singapur (vicepresident)
LdeePak Choudhury, científic principal de la tecnologia de biomanfacturació, Institut de Tecnologia de Bioprocessament, Agència de Ciència, Tecnologia i Recerca, Singapur
LSGHAIER CHRIKI, professor associat de l’Institut Supérieur de l’Agricultura Roine-Alpes, investigador del National Research Institute for Agriculture, Food and Medi Ambient, França (vicepresident del grup de treball)
Lmarie-Pierre Ellies-Oury, professora adjunta, Institut National de RECHERCHE Agronomique et de l’Environnement and Bordeus Sciences Agro, França
Ljeremiah Fasano, assessor de polítiques sèniors, Administració de Food and Drug States dels Estats Units, EUA (Càtedra)
LMUKUNDA GOSWAMI, científica principal, Consell indi de Recerca Agrícola, Índia
Lwilliam Hallman, professor i president de la Universitat de Rutgers, EUA
LGEOFFREY MURIIIRA KARAU, DIRECTOR ASSEGURANT I INSPECCIÓ DE QUALITAT, OUTA DE STORMADES, Kenya
Lmartín Alfredo Lema, biotecnòloga de la Universitat Nacional de Quilmes, Argentina (vicepresidenta)
LREZA OVISSIPOUR, professora adjunta, Institut Politècnic de Virgínia i Universitat Estatal, EUA
Lchristopher Simuntala, oficial de bioseguretat, Autoritat Nacional de Bioseguretat, Zàmbia
Lyongning Wu, científic en cap del Centre Nacional d'Avaluació del Risc de Seguretat Alimentària, Xina
Posada Posada: 04-04-2024