Aquesta setmana, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), en col·laboració amb l'OMS, ha publicat el seu primer informe mundial sobre els aspectes de seguretat alimentària dels productes basats en cèl·lules.
L'informe pretén proporcionar una base científica sòlida per començar a establir marcs reguladors i sistemes eficaços per garantir la seguretat de les proteïnes alternatives.
Corinna Hawkes, directora de la divisió de sistemes alimentaris i seguretat alimentària de la FAO, va dir: «La FAO, juntament amb l'OMS, dóna suport als seus membres proporcionant assessorament científic que pot ser útil perquè les autoritats competents en seguretat alimentària l'utilitzin com a base per gestionar diverses qüestions de seguretat alimentària».
En un comunicat, la FAO va dir: «Els aliments basats en cèl·lules no són aliments futuristes. Més de 100 empreses/start-ups ja estan desenvolupant productes alimentaris basats en cèl·lules que estan llestos per a la comercialització i pendents d'aprovació».
L'informe afirma que aquestes innovacions impulsores en el sistema alimentari responen a "enorme repte alimentari" relacionat amb la població mundial que arribarà als 9.800 milions el 2050.
Com que alguns productes alimentaris basats en cèl·lules ja es troben en diverses etapes de desenvolupament, l'informe afirma que és "crític avaluar objectivament els beneficis que poden aportar, així com els riscos que hi associen, incloses les preocupacions sobre la seguretat i la qualitat dels aliments".
L'informe, titulat Aspectes de seguretat alimentària dels aliments basats en cèl·lules, inclou una síntesi bibliogràfica sobre qüestions terminològiques rellevants, principis dels processos de producció d'aliments basats en cèl·lules, el panorama global dels marcs reguladors i estudis de casos d'Israel, Qatar i Singapur "per destacar els diferents abastos, estructures i contextos que envolten els seus marcs reguladors per als aliments basats en cèl·lules".
La publicació inclou els resultats d'una consulta d'experts dirigida per la FAO que es va celebrar a Singapur el novembre de l'any passat, on es va dur a terme una identificació exhaustiva dels perills per a la seguretat alimentària, que va ser el primer pas del procés formal d'avaluació de riscos.
La identificació de perills va abastar quatre etapes del procés de producció d'aliments basat en cèl·lules: obtenció de cèl·lules, creixement i producció cel·lular, recol·lecció de cèl·lules i processament d'aliments. Els experts van coincidir que, si bé molts perills ja són ben coneguts i existeixen igualment en els aliments produïts convencionalment, potser cal centrar-se en els materials, els inputs, els ingredients (inclosos els possibles al·lèrgens) i els equips específics que són més exclusius de la producció d'aliments basada en cèl·lules.
Tot i que la FAO es refereix a "aliments basats en cèl·lules", l'informe reconeix que "cultivat" i "cultivat" també són termes d'ús comú dins de la indústria. La FAO insta els organismes reguladors nacionals a establir un llenguatge clar i coherent per mitigar els errors de comunicació, que són crucials per a l'etiquetatge.
L'informe suggereix que un enfocament cas per cas per a les avaluacions de seguretat alimentària de productes alimentaris basats en cèl·lules és adequat, ja que, tot i que es poden fer generalitzacions sobre el procés de producció, cada producte podria emprar diferents fonts cel·lulars, bastides o microtransportadors, composicions de medis de cultiu, condicions de cultiu i dissenys de reactors.
També afirma que a la majoria de països, els aliments basats en cèl·lules es poden avaluar dins dels marcs existents sobre nous aliments, i cita com a exemples les esmenes de Singapur a les seves regulacions sobre nous aliments per incloure els aliments basats en cèl·lules i l'acord formal dels Estats Units sobre l'etiquetatge i els requisits de seguretat dels aliments elaborats a partir de cèl·lules cultivades de bestiar i aus de corral. Afegeix que l'USDA ha declarat la seva intenció d'elaborar regulacions sobre l'etiquetatge de productes carnis i avícoles derivats de cèl·lules animals.
Segons la FAO, «actualment hi ha una quantitat limitada d'informació i dades sobre els aspectes de seguretat alimentària dels aliments basats en cèl·lules per ajudar els reguladors a prendre decisions informades».
L'informe assenyala que una major generació i intercanvi de dades a nivell mundial és essencial per crear una atmosfera d'obertura i confiança, que permeti la participació positiva de totes les parts interessades. També diu que els esforços de col·laboració internacional beneficiarien diverses autoritats competents en seguretat alimentària, especialment les dels països de renda baixa i mitjana, per utilitzar un enfocament basat en l'evidència per preparar les accions reguladores necessàries.
Acaba afirmant que, a més de la seguretat alimentària, altres temes com la terminologia, els marcs reguladors, els aspectes nutricionals, la percepció i l'acceptació del consumidor (inclòs el gust i l'assequibilitat) són igual d'importants, i possiblement fins i tot més importants, a l'hora d'introduir aquesta tecnologia al mercat.
Per a la consulta d'experts celebrada a Singapur de l'1 al 4 de novembre de l'any passat, la FAO va publicar una convocatòria mundial oberta per a experts de l'1 d'abril al 15 de juny de 2022, per tal de formar un grup d'experts amb camps d'especialització i experiència multidisciplinaris.
Un total de 138 experts van presentar la seva candidatura i un panell de selecció independent va revisar i classificar les sol·licituds segons uns criteris preestablerts: 33 sol·licitants van ser preseleccionats. D'entre ells, 26 van completar i signar un formulari de "Compromís de confidencialitat i declaració d'interessos", i després de l'avaluació de tots els interessos revelats, els candidats sense cap conflicte d'interessos percebut van ser catalogats com a experts, mentre que els candidats amb experiència rellevant en la matèria i que es podien percebre com un possible conflicte d'interessos van ser catalogats com a persones recursos.
Els experts del panell tècnic són:
Anil Kumar Anal, professor de l'Institut Asiàtic de Tecnologia de Tailàndia
William Chen, professor titular i director de ciència i tecnologia dels aliments, Universitat Tecnològica de Nanyang, Singapur (vicepresident)
Deepak Choudhury, científic sènior de tecnologia de biomanufactura, Institut de Tecnologia de Bioprocessament, Agència per a la Ciència, la Tecnologia i la Recerca, Singapur
lSghaier Chriki, professor associat, Institut Supérieur de l'Agriculture Rhône-Alpes, investigador, Institut Nacional de Recerca per a l'Agricultura, l'Alimentació i el Medi Ambient, França (vicepresident del grup de treball)
lMarie-Pierre Ellies-Oury, professora assistent, Institut National de la Recherche Agronomique et de L'Environnement i Bordeaux Sciences Agro, França
Jeremiah Fasano, assessor sènior de polítiques, Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units, EUA (president)
Mukunda Goswami, científic principal, Consell Indi de Recerca Agrícola, Índia
William Hallman, professor i catedràtic de la Universitat Rutgers, EUA
Geoffrey Muriira Karau, director d'assegurament de la qualitat i inspecció, Oficina d'Estàndards, Kenya
lMartín Alfredo Lema, biotecnòleg, Universitat Nacional de Quilmes, Argentina (vicepresident)
Reza Ovissipour, professor assistent, Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia, EUA
Christopher Simuntala, oficial sènior de bioseguretat, Autoritat Nacional de Bioseguretat, Zàmbia
lYongning Wu, científic en cap, Centre Nacional per a l'Avaluació de Riscos de Seguretat Alimentària, Xina
Data de publicació: 04-des-2024